Llac sobre el foc, 2011

Deixa un comentari

Pintura acrílica realitzada el desembre de 2011 a Bilbao,
inspirada en textos del IChing

 

Anuncis

Implosió ceràmica, 2012

Deixa un comentari

Deformacions ceràmiques, 2011

Deixa un comentari

ASUNYA GITA Poema de les etapes de la vida, 2011

Deixa un comentari

Poema documental realitzat per Amanda Bernal i Adrià Cid per espais de la ciutat de Barcelona.

Impressions de l’infern, 2011

Deixa un comentari

Duració:  16’43’’

Tipus: so extingit

Descripció: Paisatge sensitiu que ens transporta directament als correfocs amb sons que venen directament de l’infern impedint-nos escapar del context, del lloc i lambient en el que ens trobem. Instal·lació d’olors i sons que carreguen poèticament l’atmosfera per trascendir i unir totes les obres de l’exposició facilitant nous relats i vincles entre les distintes estètiques i tècniques de la sala.

Condicions ambientals:  instal·lació a la 1a Fira d’Art Multidisciplinar de Garcia (Tarragona)

Rastres a l’arena, 2010

Deixa un comentari


Fotografia finalista del FotoNat – UB 2010, dins de la categoria de natura.

Realitzada a la Punta de la Banya, Delta de l’Ebre (el Montsià), el gener de 2010.

“La imatge empra la simplicitat com a poètica per arribar a nivells que transcendeixen allò que és físic (sensitiu) i mental (intel·lectual), transportant-nos a una nova realitat cognitiva. La subtilesa i l’oxímoron configuren aquesta visió transcendental del paisatge i les seves lògiques. L’obra es mou des de lo sensible i visual fins a l’abstracció del silenci i el fluir constant de la pròpia naturalesa. Un fragment de realitat que ens apropa a l’infinit.”

Adrià Cid 2010

Noia de vidre, 2010

Deixa un comentari

Gravació casolana amb veu i guitarra.

Noia de vidre, t’he buscat per tots els miralls,

m’he passat la nit en vela pels bars del carrer de la soledat.

 

Noia de vidre, de pell sensible al fred que vindrà,

aixeca del got la mirada, no hi ha ningú al seu costat.

 

Vas marxar amb els núvols de tempesta, la mirada distreta i l’ànima plorant.

Vas vagant per ciutats desertes, els rostres desapareixen, perduda en l’anonimat.

Has après a sanar-te les ferides, a reconèixer les mentides que t’han volgut imposar.

T’has fet gran al caminar.

 

Noia de vidre, t’he somiat rient al meu davant,

cada nit t’espero vora el riu, el corrent ja sap on hem d’anar.

 

Noia de vidre, el teu record m’acompanya allà on vaig,

no sé el teu nom, tampoc me coneixes, això és el menys important.

Adrià Cid,2010

Older Entries