Com et puc ajudar a ser lliure,
ho has de fer per tu mateix;
la llavor sap com fer-se arbre,
només falta regar-la adequadament.
Les muntanyes ens vigilen, les estrelles ens designen,
no hem de tenir por de res;
tots els cors s’animen,
ja vibrem com un mateix.
La calma se contagia,
va escampant-se per l’ambient;
Bob Marley també s’ho mira
i me diu que no existeix el temps,
que només hi ha moments!
La lluna ens il·lumina,
diu que me contarà un secret.
M’ha dit que les cançons faran canviar el món.
M’ha dit que dins del cor trobaré la felicitat.
M’ha dit que de les presons els savis s’han escapat,
M’ha dit que buida el got per tornar-lo a plenar.
M’ha dit que tinc un món per créixer rodejat
de persones i amors que sovint hem oblidat.
Gifré i Adrià Cid, 2010
Deixa un comentari