Gravació casolana amb veu i guitarra.

Noia de vidre, t’he buscat per tots els miralls,

m’he passat la nit en vela pels bars del carrer de la soledat.

 

Noia de vidre, de pell sensible al fred que vindrà,

aixeca del got la mirada, no hi ha ningú al seu costat.

 

Vas marxar amb els núvols de tempesta, la mirada distreta i l’ànima plorant.

Vas vagant per ciutats desertes, els rostres desapareixen, perduda en l’anonimat.

Has après a sanar-te les ferides, a reconèixer les mentides que t’han volgut imposar.

T’has fet gran al caminar.

 

Noia de vidre, t’he somiat rient al meu davant,

cada nit t’espero vora el riu, el corrent ja sap on hem d’anar.

 

Noia de vidre, el teu record m’acompanya allà on vaig,

no sé el teu nom, tampoc me coneixes, això és el menys important.

Adrià Cid,2010